Entrevista a l’Albert Làzaro, membre de la Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors

21 05 2010
Albert Làzaro, lluitador veterà, impulsor de la Plataforma “Cerdanyola sense abocadors”

“Ras i curt, la nostra reivindicació és el sanejament definitiu dels residus tòxics…”


  • Quan va començar la lluita contra els abocadors a Cerdanyola?

La lluita contra els abocadors d’aleshores no era com ara: el febrer de 1981 vam fer la primera denúncia contra els abocadors de la carretera de Collserola (de Cerdanyola a Horta). En aquells temps venien les furgonetes des de Barcelona i hi abocaben les runes i objectes, mobles, i fins i tot algun taller hi abocava residus orgànics o pintures…

Un col..lectiu de persones sensibilitzades contra els abocadors (gent de NE, del Congrés de Cultura Catalana) vam localitzar els abocadors i vam desplegar al llarg de la vora de la carretera tots aquests objectes i material… I vam comunicar-ho a la premsa de Barcelona, denunciant en tall irònic que es tractava d’una exposició i venda d’objectes vells i antics. El dia de l’acció era diumenge i hi vam repartir octavetes entre els cotxes que hi passaven… Fins i tot hi van pujar uns antiquaris interessats per la nota de premsa que es van emprenyar perquè no eren objectes valuosos…

  • I la resta de grups polítics us donaven suport? Quins grups formaven l’equip de govern d’aleshores?

No ens donaven suport. El govern local estava a mans del PSC-PSOE en coalició amb el PSUC, junt a CiU, que formaven tots tres l’anomenat “Pacte de Progrés”. Es van desinteressar completament per la problemàtica dels abocadors. No obstant això, al cap d’uns mesos s’hi van posar unes baranes o tanques per impedir que els cotxes i furgonetes hi aboquessin més objectes.

  • I els abocadors tòxics, des quan existeixen a Cerdanyola…?

Jo en tinc coneixement des de l’any 1981, quan els vaig descobrir tot fent fotografies dels abocadors incontrolats de Collserola esmentats més amunt. Per acabar el rodet de fotos em vaig atansar a Can Planes, on existia un abocador a tocar del torrent de Can Magrans, un abocador de dimensions descumunals i que es connectaven amb d’altres que es trobaven entres l’església i el Castell de Sant Marçal.

  • Aquests abocadors eren il.legals o “legals”?

La part de la Plana de Cerdanyola que correspon a l’espai entre l’església i el Castell estaven explotats per l’Entitat Metropolitana de Barcelona, i per l’empresa Puigfel, que fins i tot hi tenien una bàscula per pesar els residus que s’hi llençaven. Aquests abocadors tenien l’estatus de legals… En canvi, el que he esmentat abans de Can Planes era un abocador del tot il.legal; es tractava d’un abocador pactat entre el propietari de Can Planes (Sr. Margenat) i l’empresa Puigfel. Aquest abocador funcionava fins i tot de nits… Hi arribaven camions, fins i tot de França, per abocar-hi qui-sap-lo.

  • Es tenia aleshores (durant els anys vuitanta i noranta) coneixement dels residus que hi van abocar a la Plana del Castell?

La població de Cerdanyola vèiem que s’hi llençaven coses estranyes a aquests abocador, però no en fèiem un seguiment massa acurat del què hi passava. Fins que un bon dia, als anys 1981-1982, els veïns més propers a Can Planas es queixaren a a l’ajuntament d’unes pudors molt fortes que impedien fins i tot la respiració amb normalitat. La gent no podia ni dormir amb les finestres obertes… Això es va denunciar a l’ajuntament i als medis locals i del país. Aquest moviment va donar peu a què l’ajuntament prengués compromisos forçats per la pressió del veïnat. L’ajuntament aleshores va donar un ultimàtum als responsables (Puigfel i Margenat): i abans d’una setmana van pretendre solucionar-ho cobrint-ho amb calç viva; i en vista que no s’aturaven les pudors van bombejar els lixiviats, però abocant-los al torrent… després uns camions van amagar la “merda”, colgant-la amb terres d’enderrocs i de rebaixos, terres inerts.

  • Quina mena de residus es va abocar a aquests indrets de Cerdanyola del Vallès?

De tot. Terres de rabaixos… Sobre 120.000 tones de sals de fosa d’alumini (provinents de les fundicions d’alumini), però també residus hospitalaris, industrials, restes de pintures, olis bruts de motors, i tota classe d’inmundície.

  • I amb total impunitat?

Fins l’any 1995, en què aquests abocadors van ser clausurats. A sobre, per realitzar aquesta operació de clausura van necessitar unes capes de terra orgànica, que van extreure rematant less restes de boscos que envoltaven aquest indret (boscos que es van salvar perquè hi van trobar petits fòssils, i aquestes terres no eren aptes per a la fabricació de ceràmiques). Curiosament, l’empresa que va explotar els terrals d’argila, o sigui, que va fer els grans forats, va ser la mateixa que es va beneficiar de la concessió atorgada pels organisme oficials del cap i casal per omplir amb tota classe de deixalles i sense control els que coneixem com els actuals abocadors tòxics contaminants.

  • Com es va conèixer tota la toxicitat d’aquests abocadors?

Es va fer públic l’any 2006 després de tres anys de secretisme per part de l’ajuntament de Cerdanyola i del Consorci del Centre Direccional (consorci que projecta un complex urbanístic que atempta contra el territori, l’anomenada Via Verda). Un informe relatiu als elements del subsòl i les condicions del sòl per edificar-hi van posar de manifest l’existència de grans quantitats de residus tòxics.

El detonant de l’escàndol va ser que, a més dels productes tòxics de què parlava l’informe dels laboratoris pertinents, per remediar la zona tòxica les arques municipals haurien de fer-se càrrec del 20% del cost total del sanejament. Aquesta circumstància va posar sobre la taula que l’ajuntament capitanejat per l’Antoni Morral hauria de pagar les malifetes realitzades per les empreses contaminants, mentre la població de Cerdanyola no hi havia abocat residus propis ni havia recaudat cap diner per aquests abocament.

  • I ara com està la situació dels abocadors tòxics de Cerdanyola?

Fa pocs dies vam rebre el nou informe elaborat per IDOM, empresa contractada pel Consorci del Centre Direccional. Aquest informe confirma les dades de l’informe de l’any 2003, que constaten la perillositat de les matèries soterrades al subsòl de la Plana, i encara augmenta un 90% el territori contaminat. Finalment ens han hagut de donar la raó, ja que només un petit grup de gent (primerament des del col.lectiu Via Verda i per part de persones a títol individual, i més recentment des de la “Plataforma Cerdanyola sense abocadors”, que impulsen grups com la Via Verda, el PAS, Maulets, la CUP, ERC, els Verds, CEPA-Ecologistes en Acció, etc.) hem denunciat aquest fet durant tots aquests anys. Per la qual cosa continuem exigint la condició d’aquests terrenys com a sòl contaminat. Fa més de 25 anys que aquests abocadors estan perjudicant la salut dels habitants de Cerdanyola.

La reivindicació de la Plataforma és, ras i curt, el sanejament definitiu dels residus tòxics. Ara per ara, aquest objectiu passa per aconseguir aquesta classificació de sòl contaminat per als abocadors de la Plana del Castell. És molt preocupant el fet que Cerdanyola sigui una de les poblacions amb més càncers i malalties greus del nostre país.

Les persones que lluitem perquè es sanegin aquests abocadors prioritzem la salut de les persones per sobre dels guanys econòmics. A diferència dels membres de l’equip de govern local, que actuen de manera irresponsable, optant per les solucions més “ràpides” i més “econòmiques”.

Entrevista publicada a www.llibertat.cat el 26.01.09

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: