SOBRE EL CÀNCER A CERDANYOLA

25 08 2010

Des de fa molts mesos, i en diverses ocasions, un grup de persones anaven fent un seguit d’actes on s’informava la població que el possible increment de casos de càncer al poble podrien ser atribuïbles a la contaminació tòxica de l’Abocador de Can Planas pròxim a la població.

Aquests dies, a Cerdanyola hem pogut observar com un partit d’oposició al govern municipal, ha insinuat que a part de la mortalitat a Cerdanyola provocada per càncer de pleura (Asbestos), i d’altres també, n’hi podien haver que haurien estat causats o relacionats amb la proximitat de l’Abocador de Can Planas. I en aquest darrer cas, degut a la seva possible perillositat i a falta de la deguda informació preceptiva oficial, pot resultar alarmant per a alguns sectors, entre ells per al propi equip de govern.

Així ho palesa la resposta donada per part del partit que comanda l’alcaldia a través del Tinent d’alcalde d’Atenció a les persones i Benestar Social, en Josep Tarrés i Olivella que, traient pit i tractant menyspreativa-ment als partits polítics, col·lectius, i persones que exterioritzen la seva preocupació pels seus familiars, amics i el conjunt de la ciutadania, són titllats amb prepotència d’alarmistes socials i malintencionats. Senyor TARRÉS, no perdi les maneres no és bo per a la seva professió i menys per al càrrec que representa.

Senyor TARRÉS, vos comenteu que l’únic estudi rigorós sobre els casos de càncer a Cerdanyola (1989-99) és el de l’Institut Carlos lll, publicat el setembre de 2006. Preguntem:

– On són els estudis del 2000 al 2009 ?

– Per què no els publiqueu?

– Que amagueu ?

Senyor Tarrés, prou demagògia ja ! Volem tota la informació!

Senyor Tarrés, vos doneu per assentat que a Cerdanyola tenim el mateix índex de càncer que a les poblacions veïnes; doncs bé, proposem la publicació d’una estadística dels casos de càncer a les poblacions de Sant Cugat – Barberà per un costat i Cerdanyola – Ripollet per l’altre. Atès que la fabrica Uralita SA estava situada al bell mig de les dues poblacions, i que a la factoria hi treballaven una quantitat similar de persones de les dues poblacions, el percentatge de mortalitat per càncer hauria de ser la mateixa, i si no és així, la diferència seria la prova de la toxicitat de l’Abocador de Can Planas.

D’altra banda estem observant que es torna a repetir la inquietant història de la Uralita, però aquesta volta aplicable a l’Abocador de Can Planas. Cap als anys 70, un honorable vilatà, historiador, sempre compromès amb la vida social i cultural del poble, treballava de tècnic a la filial de la Uralita del Carrer de Santa Anna. Aquesta persona per comentar amb els seus companys de feina i publicar a la Revista Sardanyola, el perill per a la salut que implicava l’amiant el van fotre al carrer; poc després, un grup de treballadors amb el suport de CCOO denunciaven que amb les condicions en que treballaven l’amiant era perillós, molt perillós.

L’empresa els amenaçava: “si seguiu queixant-vos o denunciant el tema tancarem la fabrica”!. Tant els polítics de torn, i el que és més greu, els metges ignoraven el problema …. fins que els morts foren ja massa.

Al cap d’uns anys, massa anys, la justícia ha donat la raó a les queixes dels treballadors. I ara de què els hi serveix, un cop malalts, morts, ruïnes familiars, etc…

TOT S´HI VAL PER AL PROGRÉS, OI?.

Albert Lázaro Arqueros i Salvador Sagarra Banach

Cerdanyola 26 d’agost de 2010.


Accions

Information

One response

27 08 2010
Gemma

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: