Cerdanyola: Habitatges, equipaments, serveis i industries a sobre d’abocadors

15 02 2013




La Plataforma Cerdanyola sense abocadors apareix a TV3

24 12 2012

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4391592

Podreu trobar la intervenció de la plataforma al minut 14 d’aquest vídeo





L’Auca de l’abocador de Can Planas. Un petit recull de la historia de l’abocador de Can Planas en imatges

25 04 2012




Can Planas a TV3

6 03 2012

L’Ajuntament de Cerdanyola ha demanat a la Generalitat que declari els terrenys d’un antic abocador com a sòl contaminat i que, per tant, els buidi. Els terrenys són a la zona del centre direccional, a tocar del sincrotró Alba. Ara bé, a l’espera dels informes tècnics, l’Agència Catalana de Residus assegura que és un abocador tancat i tapat, i que s’ha tractat igual que tots els abocadors que s’han clausurat fins ara.

Can Planas al TN





Can Planas sòl contaminat. Aprovat per unanimitat l’acord per instar a la Generalitat a declarar l’abocador sòl contaminat

8 02 2012

L’acord es va aprovar ahir per unanimitat al Ple Municipal de l’Ajuntament de Cerdanyola, davant la satisfacció de la Plataforma Cerdanyola sense abocadors, impulsora del text que es votava a la sessió plenària. L’acord reclama que l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) declari sòl contaminat aquests terrenys “als efectes de la seva neteja, remediació, descontaminació i recuperació ambiental” i podria afectar a les edificacions previstes al projecte urbanístic del Centre Direccional.

Un altre dels punts aprovats és requerir a l’autoritat competent que quedin ben definides les responsabilitats legals d’administracions públiques i propietats privats pel que fa les actuacions de cobriment, segellat i gestió posteriors a la clausura de l’abocador.

A més, s’acorda crear una comissió de seguiment de la tramitació d’aquesta declaració amb participació de grups municipals i entitats ciutadanes. Iñigo Enterría, representant de Cerdanyola sense abocadors, reclamava la participació en aquesta comissió, al temps que manifestava el desig que en el futur Can Planas sigui un topònim més de Cerdanyola i que no sigui un record “tòxic i perillós que està afectant la salut de les persones i del medi ambient”.

El text aprovat ahir fa un repàs a la història de l’abocador des dels anys 70 fins la seva clausura al 1995 i als estudis realitzats, principalment el del Centre Tecnològic de Manresa al 2003 i el de la consultora IDOM al 2008. Aquest últim estudi posa de manifest la presència de compostos químics que superen de forma àmplia “els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminants”.

 





Can Planas al programa Els Matins de TV3

21 09 2010

Per veure el vídeo fes clik






La Plataforma Cerdanyola contra els Abocadors Tòxics al “Els Matins” de TV3

18 09 2010

Des de la Plataforma Cerdanyola contra els Abocadors Tòxics ens complau anunciar, que el proper dilluns dia 20 de setembre, sobre les 12:00h (aproximadament) apareixerem a l’espai de denúncia del programa els Matins de Televisió de Catalunya.

Membres de la Plataforma Cerdanyola contra els Abocadors Tòxics, prendran part en el debat, explicant la situació especialment greu de l’abocador de Can Planas. Aquest debat anirà acompanyat d’un reportatge gravat a la zona afectada.

Prou d’amagar aquesta problemàtica tant greu a els ciutadans de Cerdanyola!

Dades de l’acte:

Lloc: Programa “Els Matins” de Televisió de Catalunya

Emissió: 20 de setembre, 12:00h (aproximadament)





SOBRE EL CÀNCER A CERDANYOLA

25 08 2010

Des de fa molts mesos, i en diverses ocasions, un grup de persones anaven fent un seguit d’actes on s’informava la població que el possible increment de casos de càncer al poble podrien ser atribuïbles a la contaminació tòxica de l’Abocador de Can Planas pròxim a la població.

Aquests dies, a Cerdanyola hem pogut observar com un partit d’oposició al govern municipal, ha insinuat que a part de la mortalitat a Cerdanyola provocada per càncer de pleura (Asbestos), i d’altres també, n’hi podien haver que haurien estat causats o relacionats amb la proximitat de l’Abocador de Can Planas. I en aquest darrer cas, degut a la seva possible perillositat i a falta de la deguda informació preceptiva oficial, pot resultar alarmant per a alguns sectors, entre ells per al propi equip de govern.

Així ho palesa la resposta donada per part del partit que comanda l’alcaldia a través del Tinent d’alcalde d’Atenció a les persones i Benestar Social, en Josep Tarrés i Olivella que, traient pit i tractant menyspreativa-ment als partits polítics, col·lectius, i persones que exterioritzen la seva preocupació pels seus familiars, amics i el conjunt de la ciutadania, són titllats amb prepotència d’alarmistes socials i malintencionats. Senyor TARRÉS, no perdi les maneres no és bo per a la seva professió i menys per al càrrec que representa.

Senyor TARRÉS, vos comenteu que l’únic estudi rigorós sobre els casos de càncer a Cerdanyola (1989-99) és el de l’Institut Carlos lll, publicat el setembre de 2006. Preguntem:

– On són els estudis del 2000 al 2009 ?

– Per què no els publiqueu?

– Que amagueu ?

Senyor Tarrés, prou demagògia ja ! Volem tota la informació!

Senyor Tarrés, vos doneu per assentat que a Cerdanyola tenim el mateix índex de càncer que a les poblacions veïnes; doncs bé, proposem la publicació d’una estadística dels casos de càncer a les poblacions de Sant Cugat – Barberà per un costat i Cerdanyola – Ripollet per l’altre. Atès que la fabrica Uralita SA estava situada al bell mig de les dues poblacions, i que a la factoria hi treballaven una quantitat similar de persones de les dues poblacions, el percentatge de mortalitat per càncer hauria de ser la mateixa, i si no és així, la diferència seria la prova de la toxicitat de l’Abocador de Can Planas.

D’altra banda estem observant que es torna a repetir la inquietant història de la Uralita, però aquesta volta aplicable a l’Abocador de Can Planas. Cap als anys 70, un honorable vilatà, historiador, sempre compromès amb la vida social i cultural del poble, treballava de tècnic a la filial de la Uralita del Carrer de Santa Anna. Aquesta persona per comentar amb els seus companys de feina i publicar a la Revista Sardanyola, el perill per a la salut que implicava l’amiant el van fotre al carrer; poc després, un grup de treballadors amb el suport de CCOO denunciaven que amb les condicions en que treballaven l’amiant era perillós, molt perillós.

L’empresa els amenaçava: “si seguiu queixant-vos o denunciant el tema tancarem la fabrica”!. Tant els polítics de torn, i el que és més greu, els metges ignoraven el problema …. fins que els morts foren ja massa.

Al cap d’uns anys, massa anys, la justícia ha donat la raó a les queixes dels treballadors. I ara de què els hi serveix, un cop malalts, morts, ruïnes familiars, etc…

TOT S´HI VAL PER AL PROGRÉS, OI?.

Albert Lázaro Arqueros i Salvador Sagarra Banach

Cerdanyola 26 d’agost de 2010.





Els abocadors de Cerdanyola hipotequen el futur. L’Ajuntament vol construir pisos a una zona de residus tòxics pròxima la Sincotró

25 08 2010

Any 2075, ciutat de Cerdanyola del Vallès. Cada dia mor un ciutadà que habita al modern Centre Direccional per càncer o malalties que se’n deriven. Res no es pot fer per uns individus que paguen les conseqüències d’una gestió poc eficient dels abocadors tòxics de la zona a principis del segle XXI, fa uns 65 anys.

L’escena futurista dista de ser una pura fantasia. No és tant descabellat pensar que podrà ser el panorama de Cerdanyola d’aquí a mig segle si l’Ajuntament i les administracions pertinents no duen a terme accions contundents sobre els abocadors tòxics del Centre Direccional.

Els abocadors tòxics es situen a la plana del castell de San Marçal, al costat del Sincrotró de partícules que es va inaugurar fa dos mesos. És una zona deshabitada, però on l’Ajuntament vol construir 3.500 habitatges en els propers anys. El territori és d’argila, i des de finals dels setanta s’han ubicat bòbiles que extreien el fang per diferent usos, com la indústria o la construcció. Les operacions deixaven grans forats que s’omplien amb tota mena de residus, des de deixalles domèstiques fins a materials que contenien minerals tòxics, com uralita o alumini. Encara ara, tot i estar enterrats, els residus no són inerts, ja que alguns estan en activitat química, la qual cosa genera contaminació ambiental i greus problemes de salut per a Cerdanyola.

L’abocador de Can Planes és el més tòxic, amb una extensió equivalent a 18 camps de futbol i una profunditat similar a un bloc de 5 pisos. Segons l’estudi realitzat pel Centre Tecnològic de Manresa (UPC) el 2003 i l’empresa FCIHS el 2006, entre els materials altament tòxics es troben unes 120.000 tones de sals de fosses d’alumini, 80.000 tones de fangs industrials, 16.700 tones d’escòria d’incineració i unes 2.300 tones de fosses de metalls. Alguns dels materials contenen altes quantitats d’arsènic, plom, zinc i altres minerals tòxics. En total sumen unes 650.000 tones de residus.

Can Planes va rebre deixalles tòxiques sense control des de finals dels anys setanta fins el 1995, any en que la Corporació Metropolitana de Barcelona el va clausurar perquè va rebassar la seva capacitat. No obstant, als anys vuitanta la premsa va començar a denunciar els abocaments i es va articular un fort moviment veïnal en contra. Així va néixer la Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors, que aglutina a ciutadans, partits i entitats de la ciutat que demanen el sanejament definitiu dels abocadors. Segons un dels integrants, Albert Làzaro, la organització ha desplegat una campanya a la ciutat “per conscienciar els veïns i evitar que l’Ajuntament evadeixi la responsabilitat de sanejar el sòl”.

El Consorci del Centre Direccional, constituït per l’Ajuntament de Cerdanyola, l’Institut Català del Sòl, l’Agència de Residus de Catalunya i l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus és la comissió encarregada de la construcció del Centre Direccional, on a més del Sincrotró de partícules ja estrenat, es planeja construir un nou barri de 3.500 habitatges en el terreny contaminat pels abocadors.

Helena Martí, cap de la secció tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament i membre del Consorci, afegeix que no volen construir “a sobre dels abocadors, sinó al voltant”. Segons Martí, “la Plataforma diu que hi ha molts abocadors, però no especifica el nombre, i en realitat no hi ha tants”. La tècnica de Medi Ambient no veu el mateix perill que veuen els estudis i la Plataforma: “hi ha hagut casos a altres països, com al Japó, que s’ha construït a sobre d’abocadors i no ha passat res”.

Tot i així, l’estudi del Centre Tecnològic de Manresa apunta que no es pot edificar en la zona, ni al voltant ni a sobre dels abocadors, ja que l’ús del sòl de Can Planes com a residència “comporta un perill en la salut pels alts nivells de risc cancerigen de la zona”. A més, està en tràmit un nou informe per part del Laboratori del Centre del Medi Ambient (LCMA) de la UPC per tal de conèixer la qualitat de l’aire de Cerdanyola i el grau de contaminació del sòl de Can Planes.

Cal tenir present que existeix una àmplia normativa europea i estatal sobre contaminació ambiental d’obligat compliment. Per exemple, l’article 7 del Reial Decret 9/2005 explica que “la declaració d’un sòl contaminat obligarà a la realització d’actuacions necessàries per procedir a la seva recuperació ambiental”, i la Directiva 1999/31 del Consell Europeu especifica que “l’abocament de residus s’ha de controlar i gestionar de manera adequada […] i s’ha de facilitat la manipulació de residus i facilitar els processos de tractament”.

El pneumòleg Josep Tarrés recorda que Cerdanyola ja és la primera ciutat en malalts de càncer en l’estat espanyol. Tarrés, a més de doctor, és el regidor d’Atenció a les persones i Benestar Social de l’Ajuntament de Cerdanyola i un expert en els efectes dels minerals tòxics en la salut. El doctor fa anys que estudia casos de cerdanyolencs que han emmalaltit de càncer per respirar les partícules que desprenen alguns minerals, especialment amiant. Els residus dels abocadors resten en sòl i les aigües subterrànies, de manera que quan plou o quan es remou la terra contaminen l’aire. “Nosaltres, en respirar-lo, inhalem part de les substàncies tòxiques que poden provocar malalties cancerígenes”, explica Josep Tarrés.

Per tal d’avaluar les diverses propostes que pot adoptar la comissió, el Consorci del Centre Direccional va encarregar el 2008 un estudi a l’empresa IDOM. Segons l’informe, l’opció més barata, que té un cost estimat de 50 milions d’euros, suposaria segellar amb formigó la zona contaminada sense cap acció de sanejament. La més cara, estimada en 200 milions, comportaria extreure els residus i tractar-los adequadament en una planta de reciclatge especial per tal de minimitzar el seu impacte de forma definitiva.

Helena Martí aclareix que s’ha optat per la opció més barata “perquè era la més viable”. També opina que “el cost de remoure i tractar els residus per portar-los a un abocador especial és molt alt i és perillós per al medi ambient. És traslladar el problema a un altre lloc”. L’operació consistirà en refer la capa de clausura dels abocadors i construir pantalles laterals per tal de confinar els residus. “A més, alguns residus, com les fosses d’alumini, ja no es poden tractar perquè després de tants anys s’han alterat”, afegeix la tècnica.

Albert Làzaro, integrant de la Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors, denuncia que l’estudi d’IDOM no és “veraç i fiable” perquè només informa sobre les despeses de sanejament i obvia el grau de contaminació que suposa cada proposta. “Les successives administracions que passen per l’Ajuntament posen la mateixa excusa, la manca de recursos econòmics, però s’ha de trobar una solució definitiva perquè està en joc el medi i la salut de les persones”, explica Làzaro. L’activista també afirma que en un principi els resultats de l’estudi d’IDOM no es van donar a conèixer públicament, sinó per filtracions d’alguns mitjans de comunicació: “això demostra els importants interessos polítics i financers que amaguen el negoci dels residus”.

Mentre uns critiquen que no es sanegin els abocadors, d’altres afirmen que tapar amb una capa de ciment és suficient. La Plataforma denuncia que es vol construir a sobre; la comissió del Centre Direccional afirma que no és just a sobre, sinó al voltant. Explicacions que es contradiuen i que dificulten que els habitants de Cerdanyola coneguin exactament què passa amb els abocadors tòxics. No gestionar-los de forma eficient i transparent portarà a que, en un futur, els ciutadans ho paguin car amb la seva salut. No és alarmisme, és la realitat. Els cerdanyolencs del 2075 ho agrairan.

Extret de: wikidiario.info





Carta oberta a la regidora d’urbanisme i medi ambient Sra Laura Martínez

1 07 2010

Apreciada Laura.

En relació a la teva resposta de la nostra instància 14/05/2010 num. Registre 2010/11407.

  • 1r Estem convençuts que la instància obligada per controlar les emissions de l’aire es la Generalitat.
  • 2n. No estem parlant de contaminació ambiental en el marc d’indùstries, autopistes, entorn, etc…
  • 3r. Parlem dels abocadors de Can Planes,que, tal com diu el informe IDOM , recomana ampliar els estudis de qualitat de l’aire en l’entorn del parc tecnològic, per concretar mes dades d’immisio sobre la població.
  • 4t. No és cert que les emisons de Can planes siguin assumibles!!! Per qui? Segons l´ informe IDOM dóna unes dades en les quals hi ha un munt d’emissions que sobrepassen (i en algunes mostres, tripliquen) les concentracions d’exposició admissible mg/m 3.
  • 5è. El fet que el cost sigui tan elevat per les arques de l’ajuntament ès perquè volen fer el seguiment de les emissions a tot l’àmbit municipal.Nosaltres demanaven enfocar-les nomès al Centre Direccional i llavors el cost de l’aparell era 0 €, el cost de recollir les mostres era 0 € (ho faríem els membres de la plataforma). Nomes havia el cost de les analítiques que seria menys de la meitat del que parlem.
  • 6è Els medidors de la qualitat de l’aire s’han d’instal·lar durant l’estiu, segons recomanacions de la UPA.
  • 7è El cost de les analitiques , creiem que l´ha de pagar el Consorci del Parc Alba (abans Centre Direccioal) donat que compta amb un pressupost de 1500 milions de € ,i ès el responsable de tota l´ operació urbanística i el primer intesesat en aclarar el tema dels contaminats de can Planes , ès ell, i -Consorsi Alba-,vosaltres-Ajuntament com a part de dit consorci.
  • 8è Entenem que les arques de l’ajuntament están exhaurides; però en temes de salut es primordial tenir les dades, i creiem que sabreu retallar partides no prioritàries de d´altres departaments (et podriem donar idees).
  • 9è La Diputació de Barcelona,disposa d´efectius economics per a desemvolupar actuacions a la xarxa de municipis.
  • 10a estem a la teva disposició per tal de contribuir en la problemàtica mediambiental del poble.

Albert Lázaro
Albert González